La sciéncia e ieu
Malgrat mon percors en seccion scientifica al licèu e mos estudis « scientifics » en informatica (mos professors del superior aimavan de l’apelar atal, mas objectivament fasiam pas que de tecnica), duscas a una data pro recenta sabiái pas brica çò qu’èra la sciéncia. O puslèu sabiái pas cossí foncionava, e es gaireben la meteissa causa. Dins la seguida d’aqueste article, per simplificar, apelarai « sciéncia » non pas las coneissenças eissidas de las recèrcas scientificas mas la recerca scientifica ela meteissa. O lo « metòde scientific » se volètz, qu’es çò mai important coma ba veirem.
Etapa 1 : L’inocéncia
A 16 ans, a la debuta de mos estudis, solet dins mon apartament de Tolosa, comencèri de m’interessar al subjècte que m’adralhèt puèi cap a una coneissença melhora de la sciéncia : la nutricion. Èri acostumat a la cosina de ma maire (que m’aprestava encara qualques repaisses per la setmana, fasètz de dròlles !) mas èra complicat, per dire pas impossible, d’aprestar de singlar o d’amassar de responchons, alara m’interessèri a la nutricion.
Èri talament inocent a aquel atge que me semblaba que sufisiá que la persona foguèsse plan galharda, parlèsse plan, diguèsse de causas coerentas e denoncièsse çò que m’agrada pas per me poder fisar d’ela e poder apelar aquò « vertat ». Segur de ieu, repreniái sas afirmacions e las afortissiái ieu tanben amb una cèrta violéncia, ara qu’i torni pensar.
Etapa 2 : La descobèrta
Dos ans ma tard, totjorn sus aquel sicut de nutricion que m’interessava, tombèri sus una persona que semblava plan seriós e que parlava pas en son nom, el, mas recampava las coneissenças qu’aviá trapadas dins d'estudis scientifics. A la debuta sabiái pas çò qu’èra mas amb lo temps m’i acostumèri e me faguèri a l’idèa qu’en nutricion, las coneissenças se bastissián amb d’estudis e que i aviá una ierarquia plan clara dins l’establiment del saber scientific :
- los discorses
- l’expreriença personala : es dificile a entendre primièr, mas val gaire-ben pas res.
- l’avís dels expèrts, los estudis de cas clinic
- los estudis vertadièrs
- estudis in-vitro : permeton de formular d’ipotèsis
- estudis sus modèl animal (mirgas, rats) : lo nivèl de pròva depend de çò qu’es experimentat, so lo foncionament de l’animal es pròche o pas de lo de l’òme.
- estudis observacionals : permet de metre en evidéncia un ligam de correlacion solament, e la qualitat de las donadas es pas totjorn bona (sovent son de declaracions). Pòt çaquelà èsser un bon nivèl de pròva se la correlacion es enòrma e que lo mecanisme es compres : es lo cas per exemple del tabat, ont se pòt pas imaginar far d’estudis intervencionals.
- estudis intervencionals : totes les paramètres son mestrejats pels scientifics, i a un grop contraròtle permet de metre en evidéncia un ligam de causalitat.
- las meta-analisis : la flor de las coneissenças, recampan las precedentas per ne tirar de conclusions generalas.
- lo consensus dels scientifics que s’apièjan suls estudis e s’acòrdan sus l’estat de las coneissenças
Generalizacion e desconstruccion
Aquò valiá per la nutricion, mas aplicavi pas aquela racionalitat a tot lo demai de mas cresenças per ne far de coneissenças. Pensavi, dins un canton de mon cap, que plan de causas èran seguras mas encara fòra de las competéncias de la sciéncia, o pas pro materialas e concrètas per interessar los scientifis. L’an passat descobriguèri, un pauc per còp d’astre, lo mitan dels « sceptics ». Aquel monde cercavan de saber se tala o tala coneissença admesa per la populacion o declarada per d’unes s’apiejavan sus quicòm de fisable. Es amb eles que comprenguèri vertadièrament que la sciéncia pòt pas èsser un dògma o l’oponion d’una part de la populacion. La sciéncia es simplament un metòde, un mòde d’interrogacion del mond basat sus la racionalitat. Far de sciéncia es ensajar de trebolar lo mai possible sas teorias, pas de las confirmar, per que çò que demòra a la fin siá robust.
D’aquí es partit un viatge long e dolent de desconstruccion de mas idèas totas faitas sul monde, de las pseudo-sciéncias que vesiái pas coma talas, etc… e me vau arrestar aquí !
Soi estat plan brèu per que l’article fasque pas 1000 mots mas avèm a pro pena rasclada la susfàcia d’un subjècte bravament interessant…